5 d’oct. 2009
exercicis per preparar l'examen de presocràtics
Assenyala-ho amb una V - F
1 Els sofistes, de la mateixa manera que Sòcrates, pensaven que era indigne cobrar per ensenyar
2 Pensaven que els conceptes morals no tenien una definició única i universalment vàlida, ni podien tenir-la, ja que obeïen al que s'estableix en cada cultura
3 Van ser mestres en les arts de la retòrica, l'oratòria i la persuasió.
4 Van desenvolupar el mètode de la maièutica com a tècnica per a fer aflorar la veritat de les definicions morals
5 Un dels termes filosòfics que va centrar el seu interès fou la divisió physis/nomos.
6 La majoria van rebutjar que existís alguna cosa semblant a la "noblesa de sang", és a dir, que uns homes fossin millors que els altres per naturalesa,ja que ells pensaven que la virtut era una excel·lència que s'adquiria per mitjà del'educació.
7 Van ser uns pensadors que van criticar durament el govern democràtic.
8 En general, van rebutjar la possibilitat de la seguretat en el coneixement.
9 Van proclamar com a teoria moral l'intel·lectualisme ètic
La democràcia d'Atenes era efectiva i directa, proclamava la igualtat (iso) en quatre àmbits:
- Isonomia: igualtat davant la llei
- Isogoria: igualtat a l'àgora, és a dir, igual dret de parlar.
- Isoteleia: igualtat d'impostos.
- Isocràcia: igualtat d'accés als càrrecs públics.
Ara, compara la nostra democràcia amb la democràcia atenesa.
24 de set. 2009
paradoxa de protàgores

Un estudiante, Euatlo, quería asistir a las lecciones de retórica de Protágoras en orden a poder ejercer de abogado pero, desgraciadamente, no disponía de recursos económicos. Protágoras habló con él y observó que era un chico muy listo. Lo acceptó en sus clases estableciendo la condición de que cuando ganara su primer pleito, le pegaría todos los honorarios. El estudiante, encantado, estuvo totalmente de acuerdo con ello.
El espabilado Euatlo asistió a las lecciones de Protágoras hasta acabar su formación; después, decidió no dedicarse a la abogacía y, consecuentemente, no pagaba. Protágoras reclamó los honorarios, pero el estudiante no se veía en la obligación de pagar: aún no había ganado su primer caso. Frente a la amenaza de un pleito judicial, el brillante Euatleo, que él mismo quería hacerse cargo de la defensa, argumentaba:
| «Si vamos a juicio, Protágoras, y yo gano, por este mandamiento judicial, no te tendré que pagar; si pierdo, dado que aún no habré ganado mi primer pleito, y esta era nuestra condición, tampoco no tendré que pagar. Así, pues, Protágoras, no te conviene ir a juicio: seguro que lo perderás.» | |
| Pero Protágoras, experto en ver las dos caras de todo, argumentaba: | |
«Si vamos a juicio, Euatlo, y yo gano, por este mandamiento judicial, me habrás de pagar; si pierdo, tú habrás ganado tu primer pleito y por razón de nuestro antiguo pacto, me habrás de pagar.» |
22 de set. 2009
Heràclit d'Efes
La seva obra es conserva en poc més d'un centenar d'aforismes enigmàtics.
1. Tot canvia. S'ha de saber acceptar la lleugeresa de l'existència. La guerra és el pare de totes les coses.
- "Nos bañamos y no nos bañamos en el mismo río; somos y no somos"
- " No se puede entrar dos veces en un mismo río". (22 A 6) PLATÓN, Crat. 402
18 de set. 2009
Poema de Parmènides
Bon cap de setmana
17 de set. 2009
powerpoint presocràtics
En aquesta adreça podeu trobar el powerpoint que estam emprant com a guia del tema dels presocràtics.
Si voleu el podeu descarregar i modificar al vostre gust.
Fins aviat!
Presentatio presocratics
16 de set. 2009
exercicis presocràtics
Venga Alegria!!
moving
El canvi i la naturalesa estan en boca de filòsofs com Tales, Anaxímenes, Anaximandre...
Justament aquesta cançó de Macaco està inspirada en aquests primers filòsofs... vosaltres també ho trobau?
13 de set. 2009
presocràctics
| Orígens de la Filosofia |
L'home, dubta i qüestiona per naturalesa. Aquest mateix dubte, en empènyer-lo cap a una necessitat de respostes l'obliga a teoritzar sobre l'origen i el sentit de la realitat, a intentar ordenar i explicar allò que ara se li presenta com a abisme d'ignorància.
En aquell instat tenen lloc dos moviments distints:
a) Els primers filòsofs (finals s.VII a. de c.), anomenats físics, donen respostes a la realitat sensible, en cerquen el principi. Els seus interrogants s'originen en la recerca dels principis elementals de les coses i en el problema del moviment i el canvi.
b) Durant el segle V a. de c. sorgeix un nou corrent filosòfic que ja no cerca donar sentit a la naturalesa sinó a l'home mateix i a les societats que conforma. Aquest “gir antropològic” està encapçalat pels Sofistes i per Sòcrates.
Ho explica mol bé el mític Carl Sagan en aquest video:
Si voleu descarregar-vos el document sencer del tema 1, ho podeu fer des d'aquest enllaç.