Nacho Vegas & Manel - Con Un Beso Me Bastó

Examen de Filosofia Selectivitat Juny 2010 Illes Balears

Examen de Filosofia Selectivitat Juny 2010 Illes Balears: "Aquest és l'examen de filosofia de la Selectivitat de juny de 2010 a Balears. Com podeu veure els dos autors i els dos textos són prou representatius i no han presentat gaires problemes per treure una nota acceptable. També podeu descarregar el fitxer en pdf des d'aquí.

"

adéu... i gràcies per tot!

… ergo sum

… ergo sum: "

Recibo correo electrónico, luego existo

– Dilbert

# Enlace Permanente

Representación de la alegoría de la caverna de Platón

Lectures recomanades

Lectures recomanades per a l'estiu. El primer impuls és mencionar algun diàleg de Plató, L'Ètica a Nicòmac, El Príncep, el Discurs del Mètode, ... o les novel·les 'filosòfiques' Un món feliç?, El senyor de les mosques, El món de Sofia o fins i tot L'Estranger, però siguem sincers, com a lectura d'estiu són una pallissa. A més, ella i molts altres ja s'han llegit tots els textos del programa de selectivitat, o sigui que prou. I com que comencem a disposar d'una literatura de divulgació filosòfica de qualitat, pensaré en els llibres que veritablement faria llegir a un amic i recomanaré ...

A qui vulgui una introducció a la filosofia breu i entenedora:

Robert Solomon: El pequeño libro de filosofia.

Als interessats en fites de la Història de la filosofia a partir d'exemples dels mateixos filòsofs:

Pietro Emmanuele: Los cien táleros de Kant.

A qui no li importi constatar que en metafísica es pot escriure de manera literàriament més brillant que Borges:

Roberto Casati. Doce accidentes metafísicos (El titol original seria El caso Wasserman y otros accidentes metafísicos)

A qui necessiti amarar-se de pràctica filosòfica, un lluminós i original llibre, construit a la manera budista. Només el trobareu a biblioteques, perquè està exhaurit i l'editorial manté la crueltat de no reeditar-lo:

Roger-Pol Droit: 101 Experiencias de filosofia cotidiana

Als/les fans de les sèries, per sorprendre's com es pot treure un tema filosòfic seriós de la seva sèrie favorita:

W. Irwin i altres: Los Simpson y la filosofia. (A mi m'ha agradat més La filosofia de House, que trobareu aqui)

... i bon estiu!!

no era per tant!!!!

Un cas

Un cas: "

Professora entregada, tenaç, defensora dels alumnes. Experta, acostumada a bregar amb els pitjors, amb experiència en un equip directiu. Canvia d'institut. Alumnes d'ESO de flexible: els exigeix, els mima, els defensa, els prepara materials adaptats, es preocupa per cadascún i cadascuna, sap de la seva família i la seva situació.
Un dia, descobreix que li han robat vàries coses del bolso: diners, mòbil, ... Ha estat algú de la classe. Ho tracta; reapareixen els diners i el mòbil, però a una altra professora li desapareix igual quantitat de diners .... A final una alumna explica: ella ho ha fet tot, però la profe és tonta perquè des del començament de curs li estan robant diners del bolso, tothom de la classe ....
Crisi. Desagraïts. Per què m'hi esforço tant? No val la pena. Depressió. Com m'he deixat enganyar! Innocent, jo pensant en la bondat humana, convençuda que si tractes bé et tractaran bé a tu! ... Moralina.
Maduració: l'ensenyament és un problema moral? Consisteix en què una gent desinteressadament fa favors una gent necessitada? Hi ha qui es mereix estudiar i qui no? Hem de treballar esperant l'agraïment del nostre alumnat?

"

Currículum

La versió de El Roto de 'la filosofia és una eina de defensa personal' de Terricabras. Kafka, Plató, Marx.

una pista per triar la millor opció

India espiritualidad

és que aquest estiu hi passaré el mes d'agost...

India espiritualidad

View more presentations from M. Teresa Abellan.

SORT!!!!!!!

recordatori: com elaborar el comentarid e text a selectivitat

Els aspectes bàsics d’un comentari de text són:
• El que diu el text
• El que deim a partir d’ell
L’objectiu d’un comentari és captar el sentit del text original, clarificar-lo i aprofundir-lo.
Com a orientació podeu seguir les passes següents:

1. PREPARACIÓ DEL COMENTARI
1.1 Llegir el text: feim una primera lectura per a saber de quin tema tracta. Ens asseguram de conèixer el significat de totes les paraules.
1.2 Analitzar el text per tal d’aclarir què diu realment.
Aquest és el moment més important del comentari. Llegim detingudament cada frase del text. Subratllam els conceptes i les idees claus i prenim nota, amb paraules propies i en forma resumida, de totes i cada una de les idees que l’autor formula. El resultat serà un llistat o un esquema en brut. És important fer aquesta anàlisi d’una forma detallada i completa.
1.3 Comentar el text
A partir del llistat o l’esquema que hem elaborat en la fase d’anàlisi podem afegir les nostres aportacions personals, el que deim a partir del text: es tracta d’aclarir i explicar les idees del text utilitzant els nostres coneixements sobre el tema o l’autor. En aquesta part podem explicar els conceptes clau, fer referència a alguna teoria característica, comparar amb altres autors o establir relacions amb el context històric i cultural.

2. REDACTAR EL COMENTARI
El comentari ha de ser clar i ordenat i tenir la següent estructura:
a. Introducció breu i clara, en la que hem de presentar el tema del text i fer referència a qualque tret essencial del pensament de l’autor.
b. Explicació del contingut del text: exposar de forma clara, ordenada i precisa les idees que hem obtingut en l’anàlisi, juntament amb les nostres aportacions. No oblideu fer referències al text i utilitzar citacions (sempre entre cometes). Heu de fer servir la terminologia filosòfica adient.
c. Conclusió: recullir les idees bàsiques del text

Per acabar sempre hem de rellegir l’exercici per corregir tots els possibles errors.

quadre comparatiu amb alguns autors

Aqui teniu un petit quadre comparatiu amb alguns autors...


https://docs.google.com/Doc?docid=0AdBp9uLvGGRwZGdxeDZnZmpfMzY5NTkzbXIzZmc&hl=ca

pot ser vos animeu i l'acabeu de completa, rectificar, modificar, millorar... accept propostes!!

fins aviat!

enhorabona a la promocio 2009-2010!!!

Futbol i filosofia

Per aquestes èpoques, sembla que ha de tractar de futbol, encara que no hi sigui molt afeccionat. Ara ens fem ressó d'aquest Soccer and Philosophy, publicat per Open Court Books, que té un catàleg molt recomanable com a font d'idees per relacionar la filosofia amb la cultura popular.
Més pensaments sobre futbol aqui, aqui i aqui.

instruccions selectivitat UIB

LA SELECTIVITAT ÉS AQUÍ...

DON’T PANIC!

SANT PERE ÉS AMB VOSALTRES! 

• El primer dia, a les 7:45, dues professores vos estaran esperant al punt de trobada senyalitzat al plànol  (cantonada edifici Guillem Cifre de Colonya). Per si hi hagués algun problema ens podeu localitzar al telèfon 660578589 (Catalina Mas).

• A partir del divendres abans dels exàmens heu de consultar en premsa, Internet o secretaria del Col·legi el vostre edifici i aula assignats per a realitzar les proves.

• Preparar tot el necessari per a l’examen el dia abans: full de matrícula, DNI, bolígrafs, calculadora, etc.

• Recordau alguns consells:

1. És important presentar-se a l’examen havent dormit les hores suficients.
2. Són uns exàmens molt semblants als que ja heu fet i superat en el transcurs del Batxillerat, per tant, feu-los sense nervis que no són res de l’altre món.
3. El primer dia de les proves, us donaran una sèrie d’instruccions que cal seguir en aquests tipus d’exàmens. Esteu doncs, ben atents a les instruccions.
4. Quan us reparteixin l’examen no heu de començar a contestar de seguida, llegiu-vos atentament tot l’examen i escoltau bé les instruccions específiques, si es donen.
5. És possible que no entengueu algun aspecte de l’enunciat d’alguna qüestió, teniu el dret de preguntar els dubtes als professors, ells vos intentaran ajudar al màxim possible.
6. Quan ja hagueu escollit l’opció més convenient, comenceu a contestar les preguntes que us semblin més fàcils, deixant les difícils per després.
7. Sempre que tingueu temps és important repassar les vostres respostes.
8. Quan sortiu de l’examen, no comenteu res amb els vostres companys i/o professors ja que pot ser que us n’adoneu que heu fet alguna errada i això us posaria nerviosos per a l’examen següent, o sigui que: examen fet, examen oblidat!

• Heu de recollir les notes al centre el 23 de juny (telefonau abans per a confirmar l’hora), però el dia anterior ja les podreu consultar a Internet.

BONA SORT!

pels qui encara estudiau l'examen de mates: el blog de imágenes matemáticas

Proof: el blog de imágenes matemáticas: "

Proof es un precioso blog minimalista dedicado a imágenes matemáticas, detrás de las cuales se esconde toda una historia: una demostración, una teoría, cálculos complejos o el planteamiento de un problema. Cada imagen va acompañada de una pequeña descripción y los oportunos enlaces para indagar más en la belleza del mundo matemático.

(Vía God Plays Dice.)

# Enlace Permanente

"

Selecció de textos de Hannah Arendt

Selecció de textos de Hannah Arendt: "

Els orígens del totalitarisme

Text 1

«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d'in­dividus atomitzats i aïllats. En comparació de tots els altres partits i moviments, la seva característica externa més pre­gona és l’exigència d'una lleial­tat total, sense restriccions, in­condicional i inalterable del membre individual. Aquesta exigència es formula pels diri­gents dels moviments totalita­ris fins i tot abans de la seva arribada al poder. Precedeix usualment l’organització total del país sota el seu domini i es dedueix de l'afirmació de les seves ideologies segons la qual aquesta organització abraçarà quan pertoqui tota la raça hu­mana.»

Text 2

«En los capítulos precedentes hemos recalcado repetidas veces que no son solamente más drásticos los medios de dominación total, sino que el totalitarismo difiere esencialmente de otras formas de opresión política que nos son conocidas, como el despotismo, la tiranía y la dictadura. Allí donde se alzó el poder desarrolló instituciones políticas enteramente nuevas y destruyó todas las tradiciones sociales, legales y políticas del país. Sea cual fuera la tradición específicamente nacional o la fuente espiritual específica de su ideología, el Gobierno totalitario siempre transformó a las clases en masas, suplantó el sistema de partidos no por la dictadura de un partido, sino por un movimiento de masas, desplazó el centro del poder del Ejército a la Policía y estableció una política exterior abiertamente encaminada a la dominación mundial. Los Gobiernos totalitarios conocidos se han desarrollado a partir de un sistema unipartidista; allí donde estos sistemas se tornaron verdaderamente totalitarios comenzaron a operar según un sistema de valores tan radicalmente diferente de todos los demás que ninguna de nuestras categorías tradicionales legales, morales o utilitarias conforme al sentido común pueden ya ayudarnos a entendernos con ellos, o a juzgar o predecir el curso de sus acciones.»

La condició humana. Vita activa

Text 3

«El terme vita activa està carregat i sobrecarregat de tradició. És tan vell com (però no més que) la nostra tradició de pensament polític. I aquesta tradició, lluny d’abastar i conceptualitzar totes les experiències polítiques de l’home occidental, va sorgir a partir d’una constel·lació històrica ben específica: el judici a Sòcrates i el conflicte entre el filòsof i la polis. Va eliminar unes quantes experiències provinents d’un passat anterior que eren irrellevants per als seus propòsits polítics immediats i va prosseguir fins al seu final, en l’obra de Karl Marx, d’una manera molt selectiva. El terme en si –en la filosofia medieval la traducció estàndar del bios politikos aristotèlic– ja té lloc en Agustí, on, com a vita negotiosa o actuosa, encara reflecteix el seu significat original: una vida dedicada als afers publicopolítics.»

Text 4

«Amb el terme vita activa, em proposo designar tres activitats humanes fonamentals: el treball, l’obra i l’acció. Totes tres són fonamentals perquè cadascuna d’elles correspon a una de les condicions bàsiques sota les quals li ha estat donada a l’home la vida a la Terra.

El treball és l’activitat que correspon al procés biològic del cos humà. El seu creixement espontani, el metabolisme i el decaïment final estan lligats a les necessitats vitals produïdes i facilitades, en el procés vital, pel treball. La condició humana del treball és la vida mateixa.

L’obra és l’activitat que correspon a tot allò que l’existència humana no té d’estrictament natural, o sigui, a tot allò que no està immers i que tampoc no es veu compensat pel sempre recurrent cicle de la vida. L’obra proporciona un món “artificial” de coses, el qual es ben diferent dels seus contorns naturals. A l’interior de les seves fronteres, s’hi allotja cada vida individual, mentre que aquest món en si mateix està cridat a transcendir-les i sobreviure a totes elles. La condició humana de l’obra és la mundanitat.

L’acció és l’única activitat que es realitza directament entre els homes, sense la mediació de les coses o la matèria. Aquesta darrera activitat correspon a la condició humana de la pluralitat, al fet que els homes, no pas l’Home, viuen sobre la Terra i habiten el món. I si bé és cert que tots els aspectes de la condició humana estan d’una manera o altra relacionats amb la política, la pluralitat mateixa és justament la condició ­–no només la conditio sine qua non, sinó també la conditio per quam– de tota vida política. [...] La pluralitat és la condició de l’acció humana perquè tots nosaltres som el mateix, a saber, humans, però ho som d’una manera en què ningú no és mai exactament igual que qualsevol altre que hagi viscut, visqui o hagi de viure en el futur.

Totes tres activitats i les seves corresponents condicions estan íntimament connectades amb la condició més general de l’existència humana: naixement i mort, natalitat i mortalitat.»

Text 5

«Tanmateix, de totes tres, l’acció és la que té la connexió més estreta amb la condició humana de la natalitat; el nou inici inherent al fet de néixer es pot fer sentir en el món precisament perquè el nouvingut posseeix la capacitat de començar quelcom nou, és a dir, actuar. També és cert que, en aquest sentit d’iniciativa, un element d’acció i, per tant, de natalitat, és intrínsec a totes les activitats humanes. Però a més a més, com que l’acció és l’activitat política per excel·lència, la natalitat –i no pas la mortalitat– pot ser la categoria central del pensament polític diferenciat del metafísic.»

Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal

Text 6

«También comprendo que el subtítulo de la presente obra puede dar lugar a una auténtica controversia, ya que cuando hablo de la banalidad del mal lo hago solamente a un nivel estrictamente objetivo, y me limito a señalar un fenómeno que, en el curso del juicio, resultó evidente. Eichmann no era un Yago ni era un Macbeth, y nada pudo estar más lejos de sus intenciones que «resultar un villano», al decir de Ricardo III. Eichmann carecía de motivos, salvo aquellos demostrados por su extraordinaria diligencia en orden a su personal progreso. Y, en sí misma, tal diligencia no era criminal; Eichmann hubiera sido absolutamente incapaz de asesinar a su superior para heredar su cargo. Para expresarlo en palabras llanas, podemos decir que Eichmann, sencillamente, no supo jamás lo que se hacía. Y fue precisamente esta falta de imaginación lo que le permitió, en el curso de varios meses, estar frente al judío alemán encargado de efectuar el interrogatorio policial en Jerusalén, y hablarle con el corazón en la mano, explicándole una y otra vez las razones por las que tan solo pudo alcanzar el grado de teniente coronel de las SS, y que ninguna culpa tenía él de no haber sido ascendido a superiores rangos. Teóricamente, Eichmann sabía muy bien cuáles eran los problemas de fondo con que se enfrentaba, y en sus declaraciones postreras ante el tribunal habló de «la nueva escala de valores prescrita por el gobierno [nazi]». No, Eichmann no era estúpido. Únicamente la pura y simple irreflexión —que en modo alguno podemos equiparar a la estupidez— fue lo que le predispuso a convertirse en el mayor criminal de su tiempo. Y si bien esto merece ser clasificado como «banalidad», e incluso puede parecer cómico, y ni siquiera con la mejor voluntad cabe atribuir a Eichmann diabólica profundidad, también es cierto que tampoco podemos decir que sea algo normal o común. No es en modo alguno común que un hombre, en el instante de enfrentarse con la muerte, y, además, en el patíbulo, tan solo sea capaz de pensar en las frases oídas en los entierros y funerales a los que en el curso de su vida asistió, y que estas «palabras aladas» pudieran velar totalmente la perspectiva de su propia muerte. En realidad, una de las lecciones que nos dio el proceso de Jerusalén fue que tal alejamiento de la realidad y talirreflexión pueden causar más daño que todos los malos instintos inherentes, quizá, a la naturaleza humana. Pero fue únicamente una lección, no una explicación del fenómeno, ni una teoría sobre el mismo.»

Què és política?

Text 7

La filosofía tiene dos buenos motivos para no encontrar nunca el lugar donde surge la política. El primero es: a) Zoon politikon: como si hubiera en el hombre algo político que perteneciera a su esencia. Pero esto no es así; el hombre es a–político. La política nace en el Entre–los–hombres, por lo tanto completamente fuera del hombre. De ahí que no haya ninguna substancia propiamente política. La política surge en el entre y se establece como relación. Así lo entendió Hobbes.

La vida de la ment

Text 8

«Aquesta total absència de pensament –tan comú a la nostra vida quotidiana, en la que ni tan sols tenim el temps, i menys encara la disposició per a aturar-nos i pensar– va atreure la meva atenció. És possible fer el mal, els pecats d’omissió i els d’acció, quan falten els “motius reprensibles” (segons la terminologia legal) i també qualsevol altre tipus de motiu, el més mínim raig d’interès o volició? La maldat, tan se val com la definim, aquest “estar resolt a ser un villà”, no és una condició necessària per fer el mal? La nostra facultat de jutjar, de distingir allò bo d’allò dolent, el que està bé del que està malament, depèn de la nostra facultat de pensar?»

"

1984 i el totalitarisme

1984 i el totalitarisme: "Com a il·lustració de 'l'home-massa' que Hannah Arendt descriu al seu llibre Els orígens del totalitarisme ens serveix perfectament el principi de la pel·lícula 1984 basada en el llibre homònim de George Orwell. Tot el llibre/pel·lícula és igualment una crítica a un totalitarisme que elimina la possibilitat de què els individus pensin per si mateixos i que utilitza la propaganda ideològica i el terror com a instruments de la dominació, exactament el que Hannah Arendt escriu al seu llibre.

"

pim!!!! pam!!! pum!!!!!

universitat

Criteris generals d'avaluació de l'examen de filosofia

Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que s’estableix al currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:Per a la primera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i concisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:
1.1. Encert en la identificació del problema filosòfic. 1.2. Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. 1.3. Claredat i precisió en l’explicació.
Per a la segona pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió, i que sap trobar i explicar les relacions amb el text:
2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. 2.2. Correcta connexió amb el text. 2.3. Claredat i precisió en l’explicació.
Per a la tercera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, o bé del mateix autor o bé d’altres de la història de la filosofia, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.
3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. 3.2. Establir i explicar les relacions correctament. 3.3. Claredat i precisió en l’exposició.
Per a la quarta pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap argumentar les seves opinions respecte dels conceptes o teories que són presents al text, i que els pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:
4.1. Donar bons arguments que donin suport a l’opinió. 4.2. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta. 4.3. Claredat i precisió en l’exposició.
Es podrà reduir fins a un 10% de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada.
molta sort!

Tridente Catacrocker - Muchachada Nui T3x07

A Nietzsche le gustaba reflexionar sobre la vida, pero una vida entendida de forma realista, incluyendo lo oscuro y lo irracional que hay en ella. Ya no le servían las excusas ni los transmundos, él quería mirar a la vida de frente, cara a cara, aprendiendo a amarla incluso cuando las cosas venían mal dadas, superando el miedo y entrando en una nueva fase, la fase del “superhombre”, aquél que disfruta de la vida con la inocencia de un niño, pese a conocer su lado más amargo. Como dijo Rafa Nadal tras ganar uno de sus múltiples torneos de tenis, lo importante es aprender a ser feliz pese al sufrimiento.

oooooooooootraaaa!!!!!!!!

Gracies Carlos!! Defensa de Howard Roark

tooooooooooommmmmmmmaaa!!!!!!!!!!!!!

Documental sobre Hannah Arendt "Pensar apassionadament"

Documental sobre Hannah Arendt "Pensar apassionadament": "

"

"Gott ist tot"?

«Déu ha mort» no vol dir literalment que «Déu està mort»; és la manera de Nietzsche de dir que la idea de Déu no és capaç d'actuar com a font del codi moral. Nietzsche reconeix la crisi que la mort de Déu representa per a les consideracions morals existents, perquè «quan un rebutja la fe cristiana, s'oblida de la moralitat cristiana. Aquesta moralitat de cap manera és evident en si mateixa.
La mort de Déu és la forma de dir que els humans ja no són capaços de creure en qualsevol ordre sobrenatural des que ells mateixos no ho reconeixen. La mort de Déu conduirà, diu Nietzsche, no només al rebuig de la creença en un ordre còsmic o físic, sinó també al rebuig dels valors absoluts al rebuig de la creença en una objectivitat i una llei moral universal, que s'exerceix sobre tots els individus. D'aquesta manera, la pèrdua d'una base absoluta de moralitat condueix al antinihilisme. Aquest antinihilisme és el que va treballar Nietzsche per trobar una solució a la reavaluació dels fonaments dels valors humans. Això significa, per Nietzsche, la recerca dels fonaments més profundes que els valors cristians, més enllà dels quals ell sentia que la majoria dels cristians rebutjava mirar.

Ajudes per actualitzar:

Alguns bons videos sobre Nietzsche del professor Ortiz.

Artticle aparegut al diari: el Periodico sobre el sentit de Déu avui en dia.

Plana web d'un dels professors de filosofia que més han investigat al nostre autor.  I aquí teniu un document de word amb una actualització molt bona sobre Nietzsche.

contexte nitzscheà

CONVERSACIÓN ENTRE JOSÉ MARÍA VALVERDE Y MIGUEL MOREY A PROPÓSITO DE NIETZSCHE

Recollida per Francesc Arroyo. El país (8 de Maig de 1993).

Miguel MOREY: … Nietzsche era consciente de que cuando escribía representaba un papel. Esto podría tener que ver con la filosofía del estilo tal como la entiende Nietzsche, como una especie de declaración sobre que todo son maneras de hablar, e introducir el problema del valor a partir de ahí. Esto no significa que todas las maneras valgan lo mismo. Si el valor es un problema es porque todo son maneras de hablar y las hay mejores y peores. No hay maneras de decir la verdad pero hay maneras de determinar mejor o peor un problema.

José María VALVERDE: En el curso de retórica que dio, del que han quedado sólo unos apuntes, él empieza denunciando, en cierto modo, que todo es retórico, que todo es interesado, que no existe lo que luego se ha llamado grado cero del hablar, que siempre hay alguna intención, nunca es neutral. Esto es terrible porqué representa una puesta en cuestión básica de la filosofía. Al respecto está ese texto tan crucial de Verdad y mentira en sentido extramoral. Ahí sale la idea de la guerra de todos contra todos, pero entonces el contrato es lingüístico. Él dice: "Bueno, vamos a establecer una cosa de lo que se llame verdad", pero lo que se llama verdad es simplemente lo que admite el rebaño entero.

M.M.: Un error convencional.

J.Mª V.: Eso es, un error aceptado.

M.M.: Una metáfora aceptada.

J.Mª V.: Sí, una metáfora reconocida. Y el que no entra en eso se considera un embustero. No porqué mienta realmente, sino porque se ha salido del uso conveniente para todos.

M.M.: Y lo que luego Nietzsche va a llamar genealogía será el intento de remontar el error hasta sus orígenes. En este sentido utiliza la metáfora de la moneda gastada que ha perdido ya la acuñación, que vale como instrumento genealógico, como material de filólogo: remontar hasta inventar el dibujo original o reinventarlo para evitar que ya sólo la utilicemos a pesa. Por ejemplo, términos como bueno o malo.

(…) Sobre els deixebles

M.M. y J.Mª V.: Es que Nietzsche no hubiera reconocido a Nadie.

J.Mª V.: Él era él. Era absoluto. El hombre más importante de la historia. Nunca hubiera admitido un discípulo o cosa parecida. Su ego no tenía límites.

M.M.: Cuando él habla de lo noble, lo aristocrático, no está pensando en ningún aristócrata real. Está pensando en él. Como mucho alude a Napoleón a efectos polémicos. Para fastidiar. Pero cuando dice "noble", quiere decir "Yo".

Actualització de Nietzsche

Friedrich Nietzsche albira la mort dels ideals i valors que han regit la vida dels humans; i això suposa l' enderrocament dels pilars de la civilització. 

L'expressió nietzscheana Déu ha mort sintetitza aquesta situació de mort de les veritats que guien la vida dels humans.

Quina actualitat pot tenir aquesta qüestió?


Aquesta és l'actualització que tots i totes heu de fer... per a les persones que volgueu practicar algunes altres podeu fer:

- Vos sembla que tota moral és convencional, o bé creieu que hi ha lleis morals universals?
- Expliqueu què en penseu de l'ús d'imatges, metàfores i mites en l'àmbit de la filosofia.
- Vos sembla que amb el llenguatge es pot dir sempre el que es vol, o bé el llenguatge parla pel seu compte?
- 

demà examen sorpresa!

catorze motius per remuntar

cinema i Nietzsche

Stanley Kubric. 2001, Odisea en el espacio

exàmens de selectivitat 1995-2005

en aquest enllaç, podeu trobar tots els exàmens de selectivitat de 1995 a 2005.

filosofia de la vida real (Nietzsche)

Tutories personalitzades a càrrec del professorat de la UIB dels estudis de grau d'ADE, Fisioteràpia i Informàtica

Benvolguts companys,

Us informam que, durant el mes de maig, es realitzaran a l'edifici Sa Riera, carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2, de Palma, unes tutories personalitzades a càrrec del professorat de la UIB dels estudis de grau següents:

• Administració d’Empreses (els dimarts horabaixa)
• Fisioteràpia (els dimecres horabaixa)
• Informàtica (els dijous horabaixa)

Aquestes tutories estan obertes a qualsevol persona interessada en aquests estudis (alumnes de secundària, pares i mares, orientadors i tutors de secundària).

Per demanar una tutoria personalitzada s'ha d'emplenar el formulari que trobareu a la web: http://www.uib.es/tutories.htm

Posteriorment es rebrà un correu electrònic per confirmar el dia i l'hora de la tutoria corresponent.

Us preg que doneu la màxima difusió a aquest escrit.

Rebeu una salutació cordial.

Margalida Mas Barceló
Responsable del Servei d'Informació

www.uib.es/informacio

3 a 1 toca REMUNTADA!!!!!

aforismes

Quin és el vostre aforisme preferit?

¿Tenéis valor? No el valor ante los testigos, sino el valor de los solitarios, el valor de las águilas que no tienen ningún dios espectador.


No sólo se ataca para hacer daño a alguien, para vencerle, sino a veces por el mero deseo de adquirir conciencia de la propia fuerza.



Un hombre que se creyera absolutamente bueno sería espiritualmente un idiota.

El hombre es ante todo un animal que juzga.

Ser independiente es cosa de una pequeña minoría, es el privilegio de los fuertes.

S'acosta Sant Jordi!

No sé si estem davant un dels ‘darrers’ santjordis, abans que el llibre electrònic es mengi el cerimonial de la signatura, perquè ¿com se signa un llapis USB? Vet aquí un enigma. Una de les meves alumnes suggeria avui que per comptes de llibres els autors signin samarretes, com els futbolistes. És una idea. En tot cas, Sant Jordi enguany vindrà carregat de novetats.

cinema i nietzsche

El dia que Nietzsche lloró i Zaratustra:

powerpoint de Nietzsche

nietzsche-1209926578933067-9

els doblers no donen la felicitat!

Poesia per la llibertat: Eduardo Galeano

La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.

Gràcies Andreu Juan!Tothom ha de perseguir les seves utopies!

Ho haveu vist?

CONTE: EL PETIT CANGUR

CONTE: EL PETIT CANGUR: "Un dia, el Petit Cangur va treure el cap pel forat de la bossa i va dir: “Oh! Que n’és de gran el món. Mare, que puc anar a veure com és?”

“Ja te l’ensenyaré jo, no cal que surtis de la bossa. Et podries fer mal, o trobar males companyies i exposar-te a perills innecessaris”- va dir la mare mentre acariciava dolçament el seu pèl suau -, “jo sóc una mare responsable i decent”. El Petit Cangur va sospirar, va callar i es va quedar quietó a dins la bossa.

Però Petit Cangur creixia, es feia gran, i quan gairebé ja no cabia dins la bossa la mare li va ordenar: “Et prohibeixo que creixis!”I el Petit Cangur, que era molt obedient, va parar de créixer en aquell mateix instant.

El Petit Cangur , des de la bossa veia coses i feia preguntes a la mare. Era un noi intel·ligent i tot ho trobava interessant. Però la Mare Cangur estava molt molesta perquè no trobava resposta a moltes de es preguntes que el seu fill li feia. Al final li va dir: “Et prohibeixo que facis més preguntes!” I el Petit Cangur no va preguntar mai més res.

Un dia les coses van estar a punt d’arreglar-se. El Petit Cangur, des del seu lloc d’observació, va veure una cangureta preciosa. “Mare! –va dir-, em vull casar amb aquella cangureta”.

“Ai! –va respondre la mare-, “em vols abandonar per anar-te’n amb una qualsevol? Et prohibeixo que et casis!” I el Petit Cangur no es va casar.

Quan la Mare Cangur es va morir van venir a treure el Petit Cangur de la bossa de la difunta. Era un animal estrany. El seu cos era petit, però en canvi feia cara de vell.

Quan el van deixar a terra tot el seu cos es va amarar d’una suor freda. “Tinc por” –va dir. “Si us plau, em voleu posar en el sot d’aquell arbre?”

I el Petit Cangur va passar la resta dels seus dies mirant el món des de l’arbre. De tant en tant comentava: “Realment, que n’és de gran el món!”

Deixem que els infants creixin i es facin grans. La sobreprotecció no els ajuda a fer-se persones responsables i no se'ls permet tenir satisfaccions personals d'aconseguir repte amb el seu propi esforç.

"

Videos de Nietzsche

Nietzsche 1. Canal Sur
http://www.youtube.com/watch?v=wJUJmHqPvY0&feature=related

Nietzsche 2. Canal Sur
http://www.youtube.com/watch?v=5W563LJC-9U&feature=related

Vida de Nietzsche.1
http://www.youtube.com/watch?v=ek8R6soocPE&feature=related

Vida de Nietzsche. 2
http://www.youtube.com/watch?v=54mlCFqEhmA&feature=related

Vida de Nietzsche.3
http://www.youtube.com/watch?v=93idk08BdKs&feature=related

Vida de Nietzsche.4
http://www.youtube.com/watch?v=IWshDnJzYfw&NR=1

Vida de Nietzsche. 5
http://www.youtube.com/watch?v=UyJA_AY_G0M&NR=1

Vida de Nietzsche.6
http://www.youtube.com/watch?v=DgW_H529PmA

reflexió de setmana santa

del blog de l'home que mira,

S’ha obert la temporada de caça contra els capellans? De repent tots són una colla de pedòfils en potència? No m’ho sembla, però volen que ho sembli. En política qui no vol pols que no vagi a l’era; i quan la jerarquia catòlica va optar per un determinat camí ja sabia a què s’exposava. Sobretot perquè el camí dels Roucos (i d’alguns que aprofiten els Roucos per passar per moderats) no té res d’evangèlic. En tot cas, la neuroètica ja fa temps que estudia la relació entre religiositat i dolor. Ho vaig resumir a:
 http://www.alcoberro.info/planes/neuroetica10.htm
I ho deixo com a meditació de Setmana Santa.

utopia en la ciència...

Pot ser Frankenstein una representació de la Utopia del progrés científic?

Utopia segons Eduardo Galeano

Eduardo Galeano me remite al primer texto de su libro "Bocas del tiempo" (un compendio de breves ¿relatos?, ¿artículos?, ¿historias?, ¿cuentos?... Todo eso son), que empieza así: "Oriol Vall, que se ocupa de los recién nacidos en un hospital de Barcelona, dice que el primer gesto humano es el abrazo. Después de salir al mundo, al principio de sus días, los bebés manotean, como buscando a alguien". 

Entendido. Pero alguien podría decirle: ¿no es eso una utopía? 
Sí, pero utopía es ese lugar hacia el que caminas sin jamás llegar a él, porque es como la línea del horizonte: avanzas hacia ella diez pasos, y ella se corre otros diez pasos.

¿Y para qué sirve la utopía? 
Para caminar.

Pero hemos visto tanta barbarie en nombre de utopías... 
Eso no es culpa de la utopía, sino de quien la usurpa diciendo que ya ha llegado a ella. Tampoco Dios tiene culpa de los horrores cometidos en su nombre. A la utopía, si la apresas, la traicionas.

No es una estación término. 
Hay que tener la certeza de que es inalcanzable. Pero si no sabemos clavar la mirada más allá de la infamia para adivinar otro mundo... nos paralizamos

Caminemos. 
¡Imaginemos el futuro, en vez de aceptarlo como una maldición! 

pistes per actualitzar a Marx

Francis Fukuyama, politólogo, autor de ´El fin de la historia

En 1989 publicó un libro célebre, El fin de la historia y el último hombre, que provocó tsunamis de controversia y que ya es un clásico de la politología contemporánea. Tengo 55 años. Nací en Chicago, crecí en Nueva York y vivo en Washington. Soy politólogo. Estoy casado y tengo tres hijos, uno en la universidad y dos en el instituto. ¿Ideología? Creo en la democracia. Soy hijo de protestantes, pero no practico ninguna religión.



La idea de que la estación de destino de la historia era el socialismo naufragaba con la caída del Muro. Y, por tanto, la verdadera terminal era el liberalismo democrático.
¿Lo saben China y Rusia?
Los gobernantes chinos saben que están sobre un volcán social, y acabarán por dar voto a su población. Y si los gobernantes rusos se corrompen, la siguiente generación impulsará la regeneración democrática.
¿Qué diría Marx si levantara la cabeza?
¡Nuestro mundo le sorprendería! ¡Vería musulmanes en Europa! Y vería que el conflicto ya no es tanto de clases sociales como de identidades, nacionalismos y religiones, sobre todo en el Primer Mundo.
¡Lo espiritual por delante de lo material!
El sentimiento de pertenencia a un colectivo, diría yo.
La utopía de una sociedad sin clases ¿se conseguirá?
Más valioso que eso es conseguir movilidad social: que el que esté abajo tenga posibilidades ciertas de ascender si lo quiere y se esfuerza. Y esto sucede en mi país.
Y también sucede en Europa.
Pero no tanto: Europa proviene de sociedades muy estratificadas, con gremios, con clases... Y aún conserva cierta rigidez social.

Per llegir tota l'entrevista: pitjau aquí.

Ja he arribat a la utopia!

quina utopia?

pregunta d'actualització de Marx

Actualment, dins una societat postindustrial i postcapitalista, les utopies segueixen essent vigents?

powerpoint de MArx... grassis nadia!

Karl Marx

View more presentations from minervagigia.

Home Sheep Home

En Home Sheep Home hay que hacer que las ovejas lleguen a su destino utilizándolas para superar los obstáculos que se presentan por el camino.

Las ovejas se manejan con el teclado (con las flechas derecha, izquierda, saltar, abajo) y en cada caso hay que utilizar la oveja adecuada según su tamaño, fuerza o habilidad para saltar. Entretenido.

grassis Aitor!

Cada vegada entenc menys el món!

dones científiques

Altra setmana parlàvem de quantes dones científiques o filòsofes coneixíem... i tothom en va poder dir dues o tres.
La nostra companya Irene Garcia n'ha trobades un munt!
1. Marie Curie. Investigadora de la radiactividad.
2. Rosalind Franklin. Biofísica crucial para el conocimiento del ADN.
3. Hipatia. Fiolósofa neoplatónica destacada en matemáticas y astronomía.
4. Jocelyn Bell Burnell. Astrofísica descubridora de la primera radioseñal de pulsar.
5. Ada Lovelace. Pionera en programación informatica.
6. Lise Meitner. Física descubridora del protactinio.
7. Dorothy Crowfoot Hodgkin. Química pionera en la aplicación de rayos X a la bioquímica.
8. Sophie Germain. Matemática francesa destacada en su aporte a la teoría de números.
9. Rachel Carson. Figura clave en ecología y la generación de conciencia ambiental.
10. Jane Goodall. Primatóloga que estudió el uso de herramientas en chimpancés.
 

Barbara McClintock, (1902-1992), genetista y premio Nobel estadounidense famosa por el descubrimiento de que los genes pueden cambiar de posición en los cromosomas, hallazgo importante para la comprensión de los procesos hereditarios. Obtuvo el doctorado en botánica y se unió a la Carnegie Institution de Washington en 1941. Ganó el Premio Nobel de Fisiología y Medicina en 1983.

Emmy Noether, (1882-1935), matemática alemana, notable por su trabajo en álgebra abstracta. Nació en una familia de matemáticos y fue oyente de cursos universitarios, ya que en aquella época las universidades alemanas no admitían a las mujeres. No obstante, consiguió el doctorado en 1907 por la Universidad de Erlangen. Cuando los nazis llegaron al poder en 1933, emigró a Estados Unidos, donde dio clases en el Bryn Mawr College y en el Instituto de Estudios Avanzados de Princeton, en Nueva Jersey. Su trabajo en la teoría de las invariantes fue utilizado por Albert Einstein en la formulación de algunos de sus conceptos relativistas.

El Manifest Comunista

Editat el 1848, el Manifest Comunista conserva encara la força èpica que crida a transformar la societat burgesa. En alguns aspectes, conserva una inquietant actualitat: la lluita de classes pel poder, el treball alienat o l’ambigüitat de la socialdemocràcia són, després d’un segle i mig, encara aspectes pendents de la societat global.

http://www.marxists.org/catala/marx/manifest/index.htm

"Haz algo con tu vida, aprovecha tu momento"

"Haz algo con tu vida, aprovecha tu momento"

Creadores de futuro

Hermant Sahal, emprendedor social

En una época depresiva, cargada de intelectuales y pensadores que se miran el mundo como si se tratara de un alumno incapaz; en una época de justificadores de la impotencia y expertos de la crítica, es un gran estímulo ver brillar los ojos de este joven indio cuando habla de las posibilidades de su generación. Hacer mucho con muy poco, esa es la idea de los creadores, de los emprendedores sociales; inventar cosas sencillas que resuelvan la vida de muchos, ¿por qué?... "Porque la gente te devuelve tu interés con amor, y eso te llena la vida". Hermant participó en la conferencia Doing good and doing well que organizan cada año los estudiantes del Iese. El mundo cambiará, por supuesto. 

Tengo 21 años. Nací en Nueva Delhi y vivo en el sur de India. Soy estudiante de tercer curso de Ingeniería Biotecnológica. En India hay muchos partidos políticos compitiendo por el poder y por el camino pierden los valores por los que luchan. Practico el hinduismo

Cuando era pequeño, mi padre me contaba lo difícil que fue para él la vida de niño.

¿Hijo de analfabetos? 

Sí, toda la aldea era pobre e inculta. Mi padre fue el único que pudo salir de allí, estudiar, progresar y convertirse en un hombre importante.

¿Cómo de importante? 

Es director de un banco muy importante en India. No malgastó sus capacidades, estudió siempre becado. Ahorraba el dinero de las becas y se lo enviaba a la familia.

¿Cuál es la historia que más le conmovió de las que le contó su padre? 

En la aldea sólo los trabajadores de la limpieza de una compañía británica sabían alguna palabra de inglés. Mi padre entendió que aquel idioma lo conectaría con el mundo, así que se fue a la biblioteca y se aprendió de memoria el diccionario de inglés.

pots llegir la resta de l'entrevista a:

http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html