recordatori: com elaborar el comentarid e text a selectivitat

Els aspectes bàsics d’un comentari de text són:
• El que diu el text
• El que deim a partir d’ell
L’objectiu d’un comentari és captar el sentit del text original, clarificar-lo i aprofundir-lo.
Com a orientació podeu seguir les passes següents:

1. PREPARACIÓ DEL COMENTARI
1.1 Llegir el text: feim una primera lectura per a saber de quin tema tracta. Ens asseguram de conèixer el significat de totes les paraules.
1.2 Analitzar el text per tal d’aclarir què diu realment.
Aquest és el moment més important del comentari. Llegim detingudament cada frase del text. Subratllam els conceptes i les idees claus i prenim nota, amb paraules propies i en forma resumida, de totes i cada una de les idees que l’autor formula. El resultat serà un llistat o un esquema en brut. És important fer aquesta anàlisi d’una forma detallada i completa.
1.3 Comentar el text
A partir del llistat o l’esquema que hem elaborat en la fase d’anàlisi podem afegir les nostres aportacions personals, el que deim a partir del text: es tracta d’aclarir i explicar les idees del text utilitzant els nostres coneixements sobre el tema o l’autor. En aquesta part podem explicar els conceptes clau, fer referència a alguna teoria característica, comparar amb altres autors o establir relacions amb el context històric i cultural.

2. REDACTAR EL COMENTARI
El comentari ha de ser clar i ordenat i tenir la següent estructura:
a. Introducció breu i clara, en la que hem de presentar el tema del text i fer referència a qualque tret essencial del pensament de l’autor.
b. Explicació del contingut del text: exposar de forma clara, ordenada i precisa les idees que hem obtingut en l’anàlisi, juntament amb les nostres aportacions. No oblideu fer referències al text i utilitzar citacions (sempre entre cometes). Heu de fer servir la terminologia filosòfica adient.
c. Conclusió: recullir les idees bàsiques del text

Per acabar sempre hem de rellegir l’exercici per corregir tots els possibles errors.

quadre comparatiu amb alguns autors

Aqui teniu un petit quadre comparatiu amb alguns autors...


https://docs.google.com/Doc?docid=0AdBp9uLvGGRwZGdxeDZnZmpfMzY5NTkzbXIzZmc&hl=ca

pot ser vos animeu i l'acabeu de completa, rectificar, modificar, millorar... accept propostes!!

fins aviat!

enhorabona a la promocio 2009-2010!!!

Futbol i filosofia

Per aquestes èpoques, sembla que ha de tractar de futbol, encara que no hi sigui molt afeccionat. Ara ens fem ressó d'aquest Soccer and Philosophy, publicat per Open Court Books, que té un catàleg molt recomanable com a font d'idees per relacionar la filosofia amb la cultura popular.
Més pensaments sobre futbol aqui, aqui i aqui.

instruccions selectivitat UIB

LA SELECTIVITAT ÉS AQUÍ...

DON’T PANIC!

SANT PERE ÉS AMB VOSALTRES! 

• El primer dia, a les 7:45, dues professores vos estaran esperant al punt de trobada senyalitzat al plànol  (cantonada edifici Guillem Cifre de Colonya). Per si hi hagués algun problema ens podeu localitzar al telèfon 660578589 (Catalina Mas).

• A partir del divendres abans dels exàmens heu de consultar en premsa, Internet o secretaria del Col·legi el vostre edifici i aula assignats per a realitzar les proves.

• Preparar tot el necessari per a l’examen el dia abans: full de matrícula, DNI, bolígrafs, calculadora, etc.

• Recordau alguns consells:

1. És important presentar-se a l’examen havent dormit les hores suficients.
2. Són uns exàmens molt semblants als que ja heu fet i superat en el transcurs del Batxillerat, per tant, feu-los sense nervis que no són res de l’altre món.
3. El primer dia de les proves, us donaran una sèrie d’instruccions que cal seguir en aquests tipus d’exàmens. Esteu doncs, ben atents a les instruccions.
4. Quan us reparteixin l’examen no heu de començar a contestar de seguida, llegiu-vos atentament tot l’examen i escoltau bé les instruccions específiques, si es donen.
5. És possible que no entengueu algun aspecte de l’enunciat d’alguna qüestió, teniu el dret de preguntar els dubtes als professors, ells vos intentaran ajudar al màxim possible.
6. Quan ja hagueu escollit l’opció més convenient, comenceu a contestar les preguntes que us semblin més fàcils, deixant les difícils per després.
7. Sempre que tingueu temps és important repassar les vostres respostes.
8. Quan sortiu de l’examen, no comenteu res amb els vostres companys i/o professors ja que pot ser que us n’adoneu que heu fet alguna errada i això us posaria nerviosos per a l’examen següent, o sigui que: examen fet, examen oblidat!

• Heu de recollir les notes al centre el 23 de juny (telefonau abans per a confirmar l’hora), però el dia anterior ja les podreu consultar a Internet.

BONA SORT!

pels qui encara estudiau l'examen de mates: el blog de imágenes matemáticas

Proof: el blog de imágenes matemáticas: "

Proof es un precioso blog minimalista dedicado a imágenes matemáticas, detrás de las cuales se esconde toda una historia: una demostración, una teoría, cálculos complejos o el planteamiento de un problema. Cada imagen va acompañada de una pequeña descripción y los oportunos enlaces para indagar más en la belleza del mundo matemático.

(Vía God Plays Dice.)

# Enlace Permanente

"

Selecció de textos de Hannah Arendt

Selecció de textos de Hannah Arendt: "

Els orígens del totalitarisme

Text 1

«Els moviments totalitaris són organitzacions de masses d'in­dividus atomitzats i aïllats. En comparació de tots els altres partits i moviments, la seva característica externa més pre­gona és l’exigència d'una lleial­tat total, sense restriccions, in­condicional i inalterable del membre individual. Aquesta exigència es formula pels diri­gents dels moviments totalita­ris fins i tot abans de la seva arribada al poder. Precedeix usualment l’organització total del país sota el seu domini i es dedueix de l'afirmació de les seves ideologies segons la qual aquesta organització abraçarà quan pertoqui tota la raça hu­mana.»

Text 2

«En los capítulos precedentes hemos recalcado repetidas veces que no son solamente más drásticos los medios de dominación total, sino que el totalitarismo difiere esencialmente de otras formas de opresión política que nos son conocidas, como el despotismo, la tiranía y la dictadura. Allí donde se alzó el poder desarrolló instituciones políticas enteramente nuevas y destruyó todas las tradiciones sociales, legales y políticas del país. Sea cual fuera la tradición específicamente nacional o la fuente espiritual específica de su ideología, el Gobierno totalitario siempre transformó a las clases en masas, suplantó el sistema de partidos no por la dictadura de un partido, sino por un movimiento de masas, desplazó el centro del poder del Ejército a la Policía y estableció una política exterior abiertamente encaminada a la dominación mundial. Los Gobiernos totalitarios conocidos se han desarrollado a partir de un sistema unipartidista; allí donde estos sistemas se tornaron verdaderamente totalitarios comenzaron a operar según un sistema de valores tan radicalmente diferente de todos los demás que ninguna de nuestras categorías tradicionales legales, morales o utilitarias conforme al sentido común pueden ya ayudarnos a entendernos con ellos, o a juzgar o predecir el curso de sus acciones.»

La condició humana. Vita activa

Text 3

«El terme vita activa està carregat i sobrecarregat de tradició. És tan vell com (però no més que) la nostra tradició de pensament polític. I aquesta tradició, lluny d’abastar i conceptualitzar totes les experiències polítiques de l’home occidental, va sorgir a partir d’una constel·lació històrica ben específica: el judici a Sòcrates i el conflicte entre el filòsof i la polis. Va eliminar unes quantes experiències provinents d’un passat anterior que eren irrellevants per als seus propòsits polítics immediats i va prosseguir fins al seu final, en l’obra de Karl Marx, d’una manera molt selectiva. El terme en si –en la filosofia medieval la traducció estàndar del bios politikos aristotèlic– ja té lloc en Agustí, on, com a vita negotiosa o actuosa, encara reflecteix el seu significat original: una vida dedicada als afers publicopolítics.»

Text 4

«Amb el terme vita activa, em proposo designar tres activitats humanes fonamentals: el treball, l’obra i l’acció. Totes tres són fonamentals perquè cadascuna d’elles correspon a una de les condicions bàsiques sota les quals li ha estat donada a l’home la vida a la Terra.

El treball és l’activitat que correspon al procés biològic del cos humà. El seu creixement espontani, el metabolisme i el decaïment final estan lligats a les necessitats vitals produïdes i facilitades, en el procés vital, pel treball. La condició humana del treball és la vida mateixa.

L’obra és l’activitat que correspon a tot allò que l’existència humana no té d’estrictament natural, o sigui, a tot allò que no està immers i que tampoc no es veu compensat pel sempre recurrent cicle de la vida. L’obra proporciona un món “artificial” de coses, el qual es ben diferent dels seus contorns naturals. A l’interior de les seves fronteres, s’hi allotja cada vida individual, mentre que aquest món en si mateix està cridat a transcendir-les i sobreviure a totes elles. La condició humana de l’obra és la mundanitat.

L’acció és l’única activitat que es realitza directament entre els homes, sense la mediació de les coses o la matèria. Aquesta darrera activitat correspon a la condició humana de la pluralitat, al fet que els homes, no pas l’Home, viuen sobre la Terra i habiten el món. I si bé és cert que tots els aspectes de la condició humana estan d’una manera o altra relacionats amb la política, la pluralitat mateixa és justament la condició ­–no només la conditio sine qua non, sinó també la conditio per quam– de tota vida política. [...] La pluralitat és la condició de l’acció humana perquè tots nosaltres som el mateix, a saber, humans, però ho som d’una manera en què ningú no és mai exactament igual que qualsevol altre que hagi viscut, visqui o hagi de viure en el futur.

Totes tres activitats i les seves corresponents condicions estan íntimament connectades amb la condició més general de l’existència humana: naixement i mort, natalitat i mortalitat.»

Text 5

«Tanmateix, de totes tres, l’acció és la que té la connexió més estreta amb la condició humana de la natalitat; el nou inici inherent al fet de néixer es pot fer sentir en el món precisament perquè el nouvingut posseeix la capacitat de començar quelcom nou, és a dir, actuar. També és cert que, en aquest sentit d’iniciativa, un element d’acció i, per tant, de natalitat, és intrínsec a totes les activitats humanes. Però a més a més, com que l’acció és l’activitat política per excel·lència, la natalitat –i no pas la mortalitat– pot ser la categoria central del pensament polític diferenciat del metafísic.»

Eichmann a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal

Text 6

«También comprendo que el subtítulo de la presente obra puede dar lugar a una auténtica controversia, ya que cuando hablo de la banalidad del mal lo hago solamente a un nivel estrictamente objetivo, y me limito a señalar un fenómeno que, en el curso del juicio, resultó evidente. Eichmann no era un Yago ni era un Macbeth, y nada pudo estar más lejos de sus intenciones que «resultar un villano», al decir de Ricardo III. Eichmann carecía de motivos, salvo aquellos demostrados por su extraordinaria diligencia en orden a su personal progreso. Y, en sí misma, tal diligencia no era criminal; Eichmann hubiera sido absolutamente incapaz de asesinar a su superior para heredar su cargo. Para expresarlo en palabras llanas, podemos decir que Eichmann, sencillamente, no supo jamás lo que se hacía. Y fue precisamente esta falta de imaginación lo que le permitió, en el curso de varios meses, estar frente al judío alemán encargado de efectuar el interrogatorio policial en Jerusalén, y hablarle con el corazón en la mano, explicándole una y otra vez las razones por las que tan solo pudo alcanzar el grado de teniente coronel de las SS, y que ninguna culpa tenía él de no haber sido ascendido a superiores rangos. Teóricamente, Eichmann sabía muy bien cuáles eran los problemas de fondo con que se enfrentaba, y en sus declaraciones postreras ante el tribunal habló de «la nueva escala de valores prescrita por el gobierno [nazi]». No, Eichmann no era estúpido. Únicamente la pura y simple irreflexión —que en modo alguno podemos equiparar a la estupidez— fue lo que le predispuso a convertirse en el mayor criminal de su tiempo. Y si bien esto merece ser clasificado como «banalidad», e incluso puede parecer cómico, y ni siquiera con la mejor voluntad cabe atribuir a Eichmann diabólica profundidad, también es cierto que tampoco podemos decir que sea algo normal o común. No es en modo alguno común que un hombre, en el instante de enfrentarse con la muerte, y, además, en el patíbulo, tan solo sea capaz de pensar en las frases oídas en los entierros y funerales a los que en el curso de su vida asistió, y que estas «palabras aladas» pudieran velar totalmente la perspectiva de su propia muerte. En realidad, una de las lecciones que nos dio el proceso de Jerusalén fue que tal alejamiento de la realidad y talirreflexión pueden causar más daño que todos los malos instintos inherentes, quizá, a la naturaleza humana. Pero fue únicamente una lección, no una explicación del fenómeno, ni una teoría sobre el mismo.»

Què és política?

Text 7

La filosofía tiene dos buenos motivos para no encontrar nunca el lugar donde surge la política. El primero es: a) Zoon politikon: como si hubiera en el hombre algo político que perteneciera a su esencia. Pero esto no es así; el hombre es a–político. La política nace en el Entre–los–hombres, por lo tanto completamente fuera del hombre. De ahí que no haya ninguna substancia propiamente política. La política surge en el entre y se establece como relación. Así lo entendió Hobbes.

La vida de la ment

Text 8

«Aquesta total absència de pensament –tan comú a la nostra vida quotidiana, en la que ni tan sols tenim el temps, i menys encara la disposició per a aturar-nos i pensar– va atreure la meva atenció. És possible fer el mal, els pecats d’omissió i els d’acció, quan falten els “motius reprensibles” (segons la terminologia legal) i també qualsevol altre tipus de motiu, el més mínim raig d’interès o volició? La maldat, tan se val com la definim, aquest “estar resolt a ser un villà”, no és una condició necessària per fer el mal? La nostra facultat de jutjar, de distingir allò bo d’allò dolent, el que està bé del que està malament, depèn de la nostra facultat de pensar?»

"

1984 i el totalitarisme

1984 i el totalitarisme: "Com a il·lustració de 'l'home-massa' que Hannah Arendt descriu al seu llibre Els orígens del totalitarisme ens serveix perfectament el principi de la pel·lícula 1984 basada en el llibre homònim de George Orwell. Tot el llibre/pel·lícula és igualment una crítica a un totalitarisme que elimina la possibilitat de què els individus pensin per si mateixos i que utilitza la propaganda ideològica i el terror com a instruments de la dominació, exactament el que Hannah Arendt escriu al seu llibre.

"

pim!!!! pam!!! pum!!!!!

universitat

Criteris generals d'avaluació de l'examen de filosofia

Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que s’estableix al currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:Per a la primera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i concisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:
1.1. Encert en la identificació del problema filosòfic. 1.2. Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. 1.3. Claredat i precisió en l’explicació.
Per a la segona pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió, i que sap trobar i explicar les relacions amb el text:
2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. 2.2. Correcta connexió amb el text. 2.3. Claredat i precisió en l’explicació.
Per a la tercera pregunta: L’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, o bé del mateix autor o bé d’altres de la història de la filosofia, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.
3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. 3.2. Establir i explicar les relacions correctament. 3.3. Claredat i precisió en l’exposició.
Per a la quarta pregunta: L’alumnat ha de demostrar que sap argumentar les seves opinions respecte dels conceptes o teories que són presents al text, i que els pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:
4.1. Donar bons arguments que donin suport a l’opinió. 4.2. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta. 4.3. Claredat i precisió en l’exposició.
Es podrà reduir fins a un 10% de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada.
molta sort!

Tridente Catacrocker - Muchachada Nui T3x07

A Nietzsche le gustaba reflexionar sobre la vida, pero una vida entendida de forma realista, incluyendo lo oscuro y lo irracional que hay en ella. Ya no le servían las excusas ni los transmundos, él quería mirar a la vida de frente, cara a cara, aprendiendo a amarla incluso cuando las cosas venían mal dadas, superando el miedo y entrando en una nueva fase, la fase del “superhombre”, aquél que disfruta de la vida con la inocencia de un niño, pese a conocer su lado más amargo. Como dijo Rafa Nadal tras ganar uno de sus múltiples torneos de tenis, lo importante es aprender a ser feliz pese al sufrimiento.

oooooooooootraaaa!!!!!!!!

Gracies Carlos!! Defensa de Howard Roark

tooooooooooommmmmmmmaaa!!!!!!!!!!!!!

Documental sobre Hannah Arendt "Pensar apassionadament"

Documental sobre Hannah Arendt "Pensar apassionadament": "

"

"Gott ist tot"?

«Déu ha mort» no vol dir literalment que «Déu està mort»; és la manera de Nietzsche de dir que la idea de Déu no és capaç d'actuar com a font del codi moral. Nietzsche reconeix la crisi que la mort de Déu representa per a les consideracions morals existents, perquè «quan un rebutja la fe cristiana, s'oblida de la moralitat cristiana. Aquesta moralitat de cap manera és evident en si mateixa.
La mort de Déu és la forma de dir que els humans ja no són capaços de creure en qualsevol ordre sobrenatural des que ells mateixos no ho reconeixen. La mort de Déu conduirà, diu Nietzsche, no només al rebuig de la creença en un ordre còsmic o físic, sinó també al rebuig dels valors absoluts al rebuig de la creença en una objectivitat i una llei moral universal, que s'exerceix sobre tots els individus. D'aquesta manera, la pèrdua d'una base absoluta de moralitat condueix al antinihilisme. Aquest antinihilisme és el que va treballar Nietzsche per trobar una solució a la reavaluació dels fonaments dels valors humans. Això significa, per Nietzsche, la recerca dels fonaments més profundes que els valors cristians, més enllà dels quals ell sentia que la majoria dels cristians rebutjava mirar.

Ajudes per actualitzar:

Alguns bons videos sobre Nietzsche del professor Ortiz.

Artticle aparegut al diari: el Periodico sobre el sentit de Déu avui en dia.

Plana web d'un dels professors de filosofia que més han investigat al nostre autor.  I aquí teniu un document de word amb una actualització molt bona sobre Nietzsche.

contexte nitzscheà

CONVERSACIÓN ENTRE JOSÉ MARÍA VALVERDE Y MIGUEL MOREY A PROPÓSITO DE NIETZSCHE

Recollida per Francesc Arroyo. El país (8 de Maig de 1993).

Miguel MOREY: … Nietzsche era consciente de que cuando escribía representaba un papel. Esto podría tener que ver con la filosofía del estilo tal como la entiende Nietzsche, como una especie de declaración sobre que todo son maneras de hablar, e introducir el problema del valor a partir de ahí. Esto no significa que todas las maneras valgan lo mismo. Si el valor es un problema es porque todo son maneras de hablar y las hay mejores y peores. No hay maneras de decir la verdad pero hay maneras de determinar mejor o peor un problema.

José María VALVERDE: En el curso de retórica que dio, del que han quedado sólo unos apuntes, él empieza denunciando, en cierto modo, que todo es retórico, que todo es interesado, que no existe lo que luego se ha llamado grado cero del hablar, que siempre hay alguna intención, nunca es neutral. Esto es terrible porqué representa una puesta en cuestión básica de la filosofía. Al respecto está ese texto tan crucial de Verdad y mentira en sentido extramoral. Ahí sale la idea de la guerra de todos contra todos, pero entonces el contrato es lingüístico. Él dice: "Bueno, vamos a establecer una cosa de lo que se llame verdad", pero lo que se llama verdad es simplemente lo que admite el rebaño entero.

M.M.: Un error convencional.

J.Mª V.: Eso es, un error aceptado.

M.M.: Una metáfora aceptada.

J.Mª V.: Sí, una metáfora reconocida. Y el que no entra en eso se considera un embustero. No porqué mienta realmente, sino porque se ha salido del uso conveniente para todos.

M.M.: Y lo que luego Nietzsche va a llamar genealogía será el intento de remontar el error hasta sus orígenes. En este sentido utiliza la metáfora de la moneda gastada que ha perdido ya la acuñación, que vale como instrumento genealógico, como material de filólogo: remontar hasta inventar el dibujo original o reinventarlo para evitar que ya sólo la utilicemos a pesa. Por ejemplo, términos como bueno o malo.

(…) Sobre els deixebles

M.M. y J.Mª V.: Es que Nietzsche no hubiera reconocido a Nadie.

J.Mª V.: Él era él. Era absoluto. El hombre más importante de la historia. Nunca hubiera admitido un discípulo o cosa parecida. Su ego no tenía límites.

M.M.: Cuando él habla de lo noble, lo aristocrático, no está pensando en ningún aristócrata real. Está pensando en él. Como mucho alude a Napoleón a efectos polémicos. Para fastidiar. Pero cuando dice "noble", quiere decir "Yo".