Actualització de Nietzsche

Friedrich Nietzsche albira la mort dels ideals i valors que han regit la vida dels humans; i això suposa l' enderrocament dels pilars de la civilització. 

L'expressió nietzscheana Déu ha mort sintetitza aquesta situació de mort de les veritats que guien la vida dels humans.

Quina actualitat pot tenir aquesta qüestió?


Aquesta és l'actualització que tots i totes heu de fer... per a les persones que volgueu practicar algunes altres podeu fer:

- Vos sembla que tota moral és convencional, o bé creieu que hi ha lleis morals universals?
- Expliqueu què en penseu de l'ús d'imatges, metàfores i mites en l'àmbit de la filosofia.
- Vos sembla que amb el llenguatge es pot dir sempre el que es vol, o bé el llenguatge parla pel seu compte?
- 

demà examen sorpresa!

catorze motius per remuntar

cinema i Nietzsche

Stanley Kubric. 2001, Odisea en el espacio

exàmens de selectivitat 1995-2005

en aquest enllaç, podeu trobar tots els exàmens de selectivitat de 1995 a 2005.

filosofia de la vida real (Nietzsche)

Tutories personalitzades a càrrec del professorat de la UIB dels estudis de grau d'ADE, Fisioteràpia i Informàtica

Benvolguts companys,

Us informam que, durant el mes de maig, es realitzaran a l'edifici Sa Riera, carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2, de Palma, unes tutories personalitzades a càrrec del professorat de la UIB dels estudis de grau següents:

• Administració d’Empreses (els dimarts horabaixa)
• Fisioteràpia (els dimecres horabaixa)
• Informàtica (els dijous horabaixa)

Aquestes tutories estan obertes a qualsevol persona interessada en aquests estudis (alumnes de secundària, pares i mares, orientadors i tutors de secundària).

Per demanar una tutoria personalitzada s'ha d'emplenar el formulari que trobareu a la web: http://www.uib.es/tutories.htm

Posteriorment es rebrà un correu electrònic per confirmar el dia i l'hora de la tutoria corresponent.

Us preg que doneu la màxima difusió a aquest escrit.

Rebeu una salutació cordial.

Margalida Mas Barceló
Responsable del Servei d'Informació

www.uib.es/informacio

3 a 1 toca REMUNTADA!!!!!

aforismes

Quin és el vostre aforisme preferit?

¿Tenéis valor? No el valor ante los testigos, sino el valor de los solitarios, el valor de las águilas que no tienen ningún dios espectador.


No sólo se ataca para hacer daño a alguien, para vencerle, sino a veces por el mero deseo de adquirir conciencia de la propia fuerza.



Un hombre que se creyera absolutamente bueno sería espiritualmente un idiota.

El hombre es ante todo un animal que juzga.

Ser independiente es cosa de una pequeña minoría, es el privilegio de los fuertes.

S'acosta Sant Jordi!

No sé si estem davant un dels ‘darrers’ santjordis, abans que el llibre electrònic es mengi el cerimonial de la signatura, perquè ¿com se signa un llapis USB? Vet aquí un enigma. Una de les meves alumnes suggeria avui que per comptes de llibres els autors signin samarretes, com els futbolistes. És una idea. En tot cas, Sant Jordi enguany vindrà carregat de novetats.

cinema i nietzsche

El dia que Nietzsche lloró i Zaratustra:

powerpoint de Nietzsche

nietzsche-1209926578933067-9

els doblers no donen la felicitat!

Poesia per la llibertat: Eduardo Galeano

La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.

Gràcies Andreu Juan!Tothom ha de perseguir les seves utopies!

Ho haveu vist?

CONTE: EL PETIT CANGUR

CONTE: EL PETIT CANGUR: "Un dia, el Petit Cangur va treure el cap pel forat de la bossa i va dir: “Oh! Que n’és de gran el món. Mare, que puc anar a veure com és?”

“Ja te l’ensenyaré jo, no cal que surtis de la bossa. Et podries fer mal, o trobar males companyies i exposar-te a perills innecessaris”- va dir la mare mentre acariciava dolçament el seu pèl suau -, “jo sóc una mare responsable i decent”. El Petit Cangur va sospirar, va callar i es va quedar quietó a dins la bossa.

Però Petit Cangur creixia, es feia gran, i quan gairebé ja no cabia dins la bossa la mare li va ordenar: “Et prohibeixo que creixis!”I el Petit Cangur, que era molt obedient, va parar de créixer en aquell mateix instant.

El Petit Cangur , des de la bossa veia coses i feia preguntes a la mare. Era un noi intel·ligent i tot ho trobava interessant. Però la Mare Cangur estava molt molesta perquè no trobava resposta a moltes de es preguntes que el seu fill li feia. Al final li va dir: “Et prohibeixo que facis més preguntes!” I el Petit Cangur no va preguntar mai més res.

Un dia les coses van estar a punt d’arreglar-se. El Petit Cangur, des del seu lloc d’observació, va veure una cangureta preciosa. “Mare! –va dir-, em vull casar amb aquella cangureta”.

“Ai! –va respondre la mare-, “em vols abandonar per anar-te’n amb una qualsevol? Et prohibeixo que et casis!” I el Petit Cangur no es va casar.

Quan la Mare Cangur es va morir van venir a treure el Petit Cangur de la bossa de la difunta. Era un animal estrany. El seu cos era petit, però en canvi feia cara de vell.

Quan el van deixar a terra tot el seu cos es va amarar d’una suor freda. “Tinc por” –va dir. “Si us plau, em voleu posar en el sot d’aquell arbre?”

I el Petit Cangur va passar la resta dels seus dies mirant el món des de l’arbre. De tant en tant comentava: “Realment, que n’és de gran el món!”

Deixem que els infants creixin i es facin grans. La sobreprotecció no els ajuda a fer-se persones responsables i no se'ls permet tenir satisfaccions personals d'aconseguir repte amb el seu propi esforç.

"