per començar a obrir boca

hola,

La propera setmana iniciarem el tema 2 de la programació d'Hiatòria de la Filosofia: Plató
En aquest enllaç podeu consultar un breu vocabulari.
Fins aviat!

criteris de correcció examen de selectivitat

Hola,

Alguns de vosaltres estau preocupats pels criteris de correcció de l'examen de filosofia II de la UIB.

Si anau a aquesta adreça electrònica ho podreu consultar.

http://www.uib.es/ca/infsobre/estudis/acces/pau/materies_pau/examens/FILOSOFIAII2009JUNYCRIT.pdf

fins aviat!

paradoxa de protàgores

Un estudiante, Euatlo, quería asistir a las lecciones de retórica de Protágoras en orden a poder ejercer de abogado pero, desgraciadamente, no disponía de recursos económicos. Protágoras habló con él y observó que era un chico muy listo. Lo acceptó en sus clases estableciendo la condición de que cuando ganara su primer pleito, le pegaría todos los honorarios. El estudiante, encantado, estuvo totalmente de acuerdo con ello.

El espabilado Euatlo asistió a las lecciones de Protágoras hasta acabar su formación; después, decidió no dedicarse a la abogacía y, consecuentemente, no pagaba. Protágoras reclamó los honorarios, pero el estudiante no se veía en la obligación de pagar: aún no había ganado su primer caso. Frente a la amenaza de un pleito judicial, el brillante Euatleo, que él mismo quería hacerse cargo de la defensa, argumentaba:

«Si vamos a juicio, Protágoras, y yo gano, por este mandamiento judicial, no te tendré que pagar; si pierdo, dado que aún no habré ganado mi primer pleito, y esta era nuestra condición, tampoco no tendré que pagar. Así, pues, Protágoras, no te conviene ir a juicio: seguro que lo perderás.»
Pero Protágoras, experto en ver las dos caras de todo, argumentaba:
«Si vamos a juicio, Euatlo, y yo gano, por este mandamiento judicial, me habrás de pagar; si pierdo, tú habrás ganado tu primer pleito y por razón de nuestro antiguo pacto, me habrás de pagar.»

Conceptes centrals de la Sofística:

Conceptes centrals de la Sofística:

La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat. Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal. Els sofistes s'interessaven essencialment per l’home (és a dir el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència.

Defensaven una teoria relativista sobre el món que per a ells era consubstancial amb la democràcia. Tot són opinions i tant li fa una opinió com l'altra si s’argumenten d’una forma coherent, perquè al cap i a la la democràcia no és un món de certeses científiques sinó un contrast continuat de parers. L'important és que la convivència en la ciutat estigui ben afermada i que es respecti la diversitat d’opinions i d’interessos, (que és tant com respectar la diversitat dels humans). Per això cal que els diversos parers estiguin ben argumentats i que siguin capaçes de persuadir, tot i que no siguin "veritat" en el sentit que un científic donaria a aquest mot.

La sofística és un moviment cultural amb molts autors i constitueix una expressió de democràcia, en la mesura que la democràcia significa pluralisme de les opinions i llibertat d’expressió. Les seves tesis essencials poden resumir-se de la següent manera.

NIHILISME ONTOLÒGIC: No existeix un ésser substancial i permanent al canvi.

FENOMENISME: L’aparença és l’única forma de ser real.

SUBJECTIVISME: L’home és l’únic criteri de veritat dels judicis.

SENSISME: L’experiència és l’única font de coneixement.

ESCEPTICISME: No existeix veritat universal: Tot pot ser a la vegada veritable i fals

CONVENCIONALISME: La societat no és un fet natural sinó que és el resultat d’un pacte

POSITIVISME: Les lleis jurídiques i morals han estat dictades pels homes, no pels déus.

RELATIVISME: Les normes socials estan en funció de cada societat: de cada època i dels interessos de cada moment

Heràclit d'Efes

La seva obra es conserva en poc més d'un centenar d'aforismes enigmàtics.

1. Tot canvia. S'ha de saber acceptar la lleugeresa de l'existència. La guerra és el pare de totes les coses.

• "Nos bañamos y no nos bañamos en el mismo río; somos y no somos"

• " No se puede entrar dos veces en un mismo río". (22 A 6) PLATÓN, Crat. 402

Tot canvia... com en aquesta poma:

powerpoint de socrates

hola,

pels alumnes que tengue temps i ganes, vos faig arribar el powerpoint de Socrates i els sofistes.
fins aviat!
sofistes i socrates

Poema de Parmènides

En aquest enllaç podeu trobar el poema sencer que ens ha quedat de Parmènides.
Bon cap de setmana

powerpoint presocràtics

Hola,
En aquesta adreça podeu trobar el powerpoint que estam emprant com a guia del tema dels presocràtics.
Si voleu el podeu descarregar i modificar al vostre gust.
Fins aviat!

Presentatio presocratics

exercicis presocràtics

Pels qui volgueu començar a preparar els exàmens dels presocràtics, en aquest enllaç d'un professor de Catalunya, podeu trobar un bon material complementari.
Venga Alegria!!

moving

Aquests dies estam parlant del problema dels presocràtics.
El canvi i la naturalesa estan en boca de filòsofs com Tales, Anaxímenes, Anaximandre...
Justament aquesta cançó de Macaco està inspirada en aquests primers filòsofs... vosaltres també ho trobau?

presocràctics

Orígens de la Filosofia

L'home, dubta i qüestiona per naturalesa. Aquest mateix dubte, en empènyer-lo cap a una necessitat de respostes l'obliga a teoritzar sobre l'origen i el sentit de la realitat, a intentar ordenar i explicar allò que ara se li presenta com a abisme d'ignorància.

En aquell instat tenen lloc dos moviments distints:

a) Els primers filòsofs (finals s.VII a. de c.), anomenats físics, donen respostes a la realitat sensible, en cerquen el principi. Els seus interrogants s'originen en la recerca dels principis elementals de les coses i en el problema del moviment i el canvi.

b) Durant el segle V a. de c. sorgeix un nou corrent filosòfic que ja no cerca donar sentit a la naturalesa sinó a l'home mateix i a les societats que conforma. Aquest “gir antropològic” està encapçalat pels Sofistes i per Sòcrates.

Ho explica mol bé el mític Carl Sagan en aquest video:

Si voleu descarregar-vos el document sencer del tema 1, ho podeu fer des d'aquest enllaç.

presentació

Hola,

Primer de tot, pensar.

Després ja ho veurem.